Matrícula tancada

Diploma de Postgrau en Diversitat Alimentària: Cultures i Conviccions

1a Edició

Raons per fer el curs

En acabar el curs tindràs capacitat per:

  • Assessorar les empreses de la restauració o de la indústria alimentària a l’hora d’elaborar menjars de les diverses tradicions i conviccions del país.
  • Elaborar productes culinaris per a petites o grans col·lectivitats, tenint present la diversitat religiosa i de conviccions dels clients potencials en residències, hospitals, escoles, hotels, etc.
  • Crear productes innovadors tenint en compte la diversitat i obrir nous mercats a les empreses alimentàries del país.
  • Gestionar equips de treball amb persones de cosmovisions molt diverses, aprofitant la riquesa de la diversitat religiosa i de conviccions.

Presentació

Tot i que actualment ningú no posa en dubte que la diversitat de costums i hàbits gastronòmics o culinaris que practiquem els éssers humans depèn, en bona part, de les tradicions culturals i de les condicions històriques de supervivència que ha suportat cada nació, ètnia, tribu o clan, no és habitual que, a l’hora de regular les pràctiques dietètiques, de prohibir o fomentar el consum de certs articles alimentaris i de contribuir a la salut personal i col·lectiva, es doni a les religions i a les conviccions no religioses de persones i col·lectius la importància que es mereixen.

Els aliments, essent com són indissociables de la vida i de la mort, constitueixen una dada fonamental i misteriosa de la humanitat. Arreu del planeta, des de fa milers d’anys, religió, cultura i alimentació van íntimament lligades. L’àpat no tan sols té sovint un valor de ritus familiar o social, sinó que la majoria de tradicions religioses prescriuen què convé consumir i, de vegades, fins i tot, com s’han de preparar els aliments. No mengem qualsevol cosa i de qualsevol manera, i la tria dels aliments depèn en gran mesura del medi sociocultural.

Moltes tradicions de l’antiguitat atribuïen un caràcter sagrat als aliments. Es consideraven un do de les divinitats, a les quals convenia expressar reconeixement mitjançant pregàries i ofrenes. Els aliments també tenen una dimensió simbòlica i sagrada en la mesura que es confereix a determinats aliments —oferts, sacrificats o beneïts— el poder d’establir un lligam entre l’humà i el diví.

Prohibicions alimentàries i aliments celestials, dejunis col·lectius i àpats de festa, «restaurants del cor» i ascesi personal situen l’aliment en la frontissa entre el sagrat i el profà; els aliments marquen una identitat i permeten una comunió. No és veritat que a totes les latituds els aliments són allò que ens lliga als altres i ens fa créixer?

En la mesura que els aliments són alhora indispensables per a l’existència de tot ésser i destructors de vides animals i vegetals, constitueixen una dada fonamental i alhora misteriosa de la humanitat. L’alimentació és un fet social molt determinat pel medi cultural: ho demostra la gran varietat de tradicions culinàries i de normes de vida en matèria alimentària. Pels lligams que teixeix entre l’humà i el diví, els aliments també estan revestits d’una dimensió simbòlica i sagrada, comparable a la pregària, al cant o a la dansa. Partint d’aquesta base, no és sorprenent que les diverses tradicions culturals i religioses estableixin normes sobre allò que convé o no convé menjar i concedeixin una dimensió espiritual a determinats aliments i a l’abstinència periòdica.

En aquest postgrau presentem les religions i conviccions més representatives del nostre país i, en general, del món sencer, i mostrem com estableixen algun tipus de prescripció relativa al que és recomanable i al que és perniciós per al cos (salut/malaltia) i per a l’ànima o esperit (harmònic / no harmònic). Es descriuen els costums i les prescripcions alimentàries més comunes o freqüents i se subratlla el fet que les indústries del sector alimentari poden valer-se d’aquest tipus de condicionament i circumstància i veure’l com una oportunitat per ampliar el seu mercat i els seus marges de benefici, adaptant-se de manera creativa i raonable a les necessitats d’aquest mercat emergent de diversitat i elaborant productes que s’adaptin a les necessitats de cada tradició religiosa i conviccional. Així, es combinen positivament el servei a la diversitat i la prosperitat econòmica.

Entitats promotores

  • Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació
  • Audir
    Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional
  • Escola Superior d'Hostaleria Vedruna Gràcia Barcelona
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis