Matrícula tancada

Diploma de Postgrau en Diversitat Alimentària: Cultures i Conviccions

1a Edició

Pla d'estudis

  • Cultura, empresa i diversitat alimentària

    La cuina i les diferents dietes: part de la cultura d’una societat. La cuina tradicional, portadora d’una identitat cultural que les societats valoren cada vegada més, patrimoni cultural immaterial. La llista de patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. La necessitat de mantenir un patrimoni cultural que s’expressa en la cuina i, alhora, de respectar la diversitat d’aquest patrimoni present en la nostra societat. La importància del paper de les empreses que elaboren àpats per a col·lectius, menjars preparats, etc. La relació entre el temps i l’espai, les cultures, l’alimentació i la nutrició.

    Mostra de la relació entre la gestió de la diversitat alimentària i el seu valor afegit i la integració de la diversitat en el procés productiu i d’innovació creativa i en la comunicació interna i externa de l’empresa. Visualització dels avantatges que això pot generar per a l’empresa, per al producte i per als clients. Valor del cultiu de la qualitat humana i de la seva integració en les seves diverses formes dins l’empresa i els seus beneficis per millorar les relacions interpersonals, la creativitat i la productivitat.

  • Diversitat religiosa i conviccional

    Fet religiós i conviccional, marc legal, descripció sociològica de la diversitat i les religions, prejudicis i estereotips, cultura del diàleg, creences fonamentals, significat i símbol del menjar i beure en les tradicions, identitats i comunió. Marc legal internacional, europeu, estatal i català. La diversitat religiosa i conviccional: patrimoni comú de la humanitat, però també dret humà, civil i polític (art. 18 de la Declaració Universals dels Drets humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics), que suposa, entre d’altres, respectar l’observança i la pràctica de la religió, especialment els costums relacionats amb les normes dietètiques (observació general 22 del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides).

    Presentació de les creences i les pràctiques fonamentals de les diverses tradicions religioses presents en el nostre entorn: judaisme (conservador, liberal, progressista, hassidista); cristianisme (catòlic en diverses expressions, ortodox en diverses expressions, evangèlic en diverses expressions); islam (sunnita, xiïta, sufí, magrebí, àrab, asiàtic, subsaharià); nous moviments religiosos cristians (testimonis de Jehovà, mormons); hinduisme (hinduisme advaita, xivaisme i vixnuisme); budisme (sobretot tibetà i zen); sikhisme; tradicions xineses; Fe bahá’í; noves formes d’espiritualitat.

  • Diversitat de tradicions alimentàries

    Les tradicions alimentàries vinculades a les diverses tradicions religioses. Normes religioses imperatives. El menjar halal (musulmà) o caixer (jueu). Regles religioses orientatives. Tradicions culinàries com la hindú, la sikh o la budista. Diversitat alimentària intrareligiosa: algunes tradicions i costums (per exemple, la tradició adventista vegetariana, diverses tradicions vinculades a formes culturals de viure una religió, etc.), però també tendències innovadores dins de les tradicions religioses, com ara l’ecocaixer amb responsabilitat social. Altres opcions amb vincles amb el cultiu d’una o altra forma d’espiritualitat.

  • Tradicions culinàries de les creences i conviccions

    Cuines de les diverses tradicions religioses i espirituals i les seves opcions o tendències nutricionals segons les creences. La relació entre l’alimentació, el cultiu espiritual i la salut en cadascuna de les diverses tradicions. Història i transmissió de les tradicions culinàries, particularitats culturals, relació amb l’entorn, valors propis de cada tradició culinària, austeritat i solidaritat.

    Recomanacions a l’hora d’organitzar actes de caràcter cultural o lúdic (reunions, festes, congressos, etc.) per oferir solucions que permetin acollir i atendre la majoria de la ciutadania des de la consideració de les seves singularitats col·lectives alimentàries. Presentació de bones pràctiques i de recursos específics per a un aprenentatge continuat i actualitzat en el futur.

    Descripció de la situació actual d’aquesta diversitat: grups alimentaris predominants a Catalunya, prescripcions religioses i opcions culturals que hi conviuen (principalment cuina halal, cuina caixer, cuina hindú —sobretot aiurvèdica—, cuina budista, cuina sikh, cuina vegetariana adventista, etc.). Presentació d’exemples d’ofertes de menú diari a les cuines escolars, hospitalàries, d’hotels, d’empresa i de càterings, tot observant com incorporen la diversitat alimentària. Disseny dels espais i utensilis de cuina en algunes tradicions.

    Significat i valor de la festa i la celebració; les principals festes religioses i conviccionals; principals àpats, plats i receptes de les festes més destacades de les tradicions religioses; l’art de l’«etiqueta»: el comportament recomanat als convidats en una festivitat religiosa. Les festes religioses i les oportunitats de mercat.

  • Nutrició, salut i diversitat alimentària
    • Conceptes fonamentals: alimentació equilibrada, guies alimentàries basades en els aliments (GABAs)
    • El binomi salut-alimentació, problemes nutricionals més freqüents en població immigrant.
    • Alimentació, migració i cultura- el fenomen de l'aculturació, transició nutricional.
    • Factors socioculturals: estructura familiar, comunicació i religió.
    • Diversitat cultural i alimentació: ingredients, plats i patrons culinaris en diferents regions del món, destacant els aspectes nutricionals.
    • Globalització i el seu impacte en l'alimentació: tendències en l'oferta d'aliments ètnics i alimentació de mestissatge.
  • Treball final de postgrau

    Pel treball final de postgrau es tindrà en compte:

    • Competències assolides durant el procés d’elaboració: es valorarà la persistència i la constància en la confecció del treball, i la progressió en l’adquisició de les habilitats i de les actituds necessàries per a la investigació i la intervenció. Aquesta valoració la farà el tutor del treball.
    • Producte elaborat: es valoraran els diferents aspectes que es tenen en compte en la majoria de publicacions científiques per garantir la coherència i la qualitat dels treballs d’investigació o d’intervenció. El tutor del treball i els membres de la Comissió d’Avaluació emetran un informe previ a la defensa que es lliurarà a l’equip docent del postgrau.
    • Competències assolides en la defensa oral: es valorarà la claredat, la precisió, l’originalitat i la qualitat de l’exposició oral del treball depenent de les condicions que exigeix la comunicació oral davant d’una comissió d’avaluació.

Titulació

Diploma de Postgrau en Diversitat Alimentària: Cultures i Conviccions per la Universitat de Girona*

* No inclou la taxa d'expedició del títol de la UdG

Nota: qui no disposi de títol universitari previ, tindrà dret a rebre, amb les mateixes condicions, un certificat d’assistència lliurat per la Fundació UdG: Innovació i Formació.
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis